Li faré una oferta que no podrà refusar

Amb el tema de la bombolla immobiliària, amb les pujades del euribor i amb l'amenaça constant de la pujada l'IPC, estan fent el seu agost les empreses que deixen diners per a sortir un poc a flotació.

Bufff que jardí m'estic ficant…

Començarem pels pobres usuaris d'aquestes empreses. A veure senyors, si no pots o tens per a pagar una hipoteca, com creus que en 6 mesos podràs pagar la hipoteca + la quota de COFIDIS (per posar un exemple). El refrany aquest de pa per a avui i fam per a demà.

Després estan les empreses de reunificació de deutes.

La idea no és dolenta, et fan una espècie d'hipoteca on uneixen tots els teus deutes i per un interès moltíssim més gran et reduïx la quota mensual i la gent que té hipoteca a 50 anys, doncs passa a tenir-la a 2 anys llum. Segons el diari Metro o el 20minutos (que són gratis i els llegeixo alhora) diuen que arribes a pagar un 800% més d'interessos que amb l'anterior.

Després està Don Vito Corleone que si no pagues et talla les cames, però almenys estàs tranquil sense les teves cames i sota el teu sostre la resta de la teva vida.

I a aquest punt és on volia arribar.

El cas d'una noia llatina, que va sol·licitar una reunificació d'hipoteques en la qual pagava 700€ i va passar a pagar 228€, a la pobra noia se li van posar els ulls com plats i va signar gairebé sense mirar un document, que segons l'empresa no era vinculant, en el qual ella feia la venda del seu domicili…

Ella va continuar pagant religiosament els seus 228€ i gaudint de la seva esplaiada situació, quan va rebre un avís que havia de pagar lloguer per estar en el seu domicili ja que el domicili era de l'empresa (que no se'l nom, sinó ho posava), tot havia passat a pertànyer a aquesta empresa, el deute pendent amb el banc i les escriptures.

Aquesta empresa no acontenta amb això va vendre l'habitatge per quatre vegades el valor i ha posat a la noia al carrer, que a més ha perdut el judici...

El que deia abans, Corleone et deia agafa aquest feix, m'has de retornar 5 vegades aquest feix de bitllets en 2 mesos i si no ho fas et tallo les cames.

Estava tot clar, tu pagaves i estaves tranquil. No pagaves i et tallaven les cames….

Com diu l'afectada “Són mafiosos amb papers”, l'inconvenient és que no tenen codi d'honor, com LA FAMÍLIA

(Que a ningú se li ocorri ara demanar diners a un mafiós, que és tot ironia…)

futbol club fallida

Si abans ho dic, abans he de fer una entrada parlant de futbol…

El Barça va quedar eliminat de la Champions League, això no seria un detall amb massa importància a no ser perquè s'havien jugat tot a aquesta carta.

El segon any que el FC Barcelona es queda sense títols (encara que jo els posaria un: “Aquesta casa és una ruïna”).

I no solament és el ridícul a la lliga, l'eliminació de la copa d'Europa i el Rei, no és solament les constants notícies de les festes dels jugadors (que les hi mereixen si fan bé el seu treball), no és solament les absències de Márquez per a veure a la seva núvia supermodelo, no és solament el pasotisme de Ronaldinho dintre i fora del camp, no és solament el motor gripat de Deco, no és només que Henri ha estat el petard que ha sortit “llufa” , no és només que Eto’o ha baixat 4 o 5 marxes, no són solament les cantades de Zambrotta, ni els discursos atacant a els periodistes de Joan Laporta.

No és tot això el que importa, és el conjunt de tot, és la desídia del club sencer, és aquesta forma de fer les coses, en pla no passa res, som els millors això ho remuntem.

Aquesta forma de creure's déus, aquests sous desorbitats i la falta total de compromís, solament se'ls exigeix entrenar cada dia i jugar al 160% 90 minuts a la setmana, 180 minuts si tenen dos partits.

I el pitjor de tot és aquest núvol de seguidors, plorant i cridant-los que són uns ganduls, el pitjor és que la majoria d'ells paguen el que no tenen per a seguir a aquesta colla de desagraïts que no els importa el club, ni tampoc el seu treball.

I damunt li han de fer el passadís al Real Madrid i Deco i Eto’o diuen que no l'hi faran, jo faria estar a tots allí, a Joan Laporta, Ronaldinho, etc., etc...

Aplaudint al campió de lliga que no ha estat el millor, sinó el menys dolent…

Ibuprofé i 3 pares nostres

Estic últimament parlant molt de religió, primer em va donar per la política i ara això, ja solament em falta ficar-me amb el futbol i tindré el titol mundial de campió de “CAMISES DE 11 VARES”. Bé la notícia que ha deslligat el meu afany ególatra de fer-me escoltar o llegir, és la que va saltar a la llum des de la cadena SER i en la qual es deia que els capellans no nomès visitaven als malalts, sinó que a més participaven en el comitè d'ètica dels hospitals des del dia 2 de gener per un acord signat pel conseller de Sanitat Juan José Güemes i el bisbe auxiliar de Madrid Fidel Herráez Vegas. Lluny de discutir si l'església té o no dret a ficar-se en qüestions mèdiques i tenin clar, que les conclusions del comitè no són vinculants. La meva pregunta és: Si participa l'església catòlica en aquest comitè, Per què no participen altres representants d'altres esglésies? I ja posat a decidir sobre l'ètica de la mort, vida, tractament,… depenent del col·lectiu al que et sents identificat, si jo vull morir com un bon informàtic o si fos paleta i volgués morir o viure seguint rigorosament els ensenyaments morals i ètics del col·lectiu de la construcció, Per què no tinc dret que hagi un membre del col·lectiu informàtic en el comitè? I si sóc budista, per que ha de decidir un capellà catòlic sobre la moralitat del meu tractament? Exigeixo com a mínim un membre de cada col·lectiu en aquest comitè, es podrien reunir en algun camp de futbol i votar a mà alçada la decisió de fer-li una transfusió de sang o no al pacient. O si una dona que ha estat violada té dret a l'avortament…. I és que al final el millor és que qui ens guareixi el cos no sigui el mateix que el que ens guareixi l'ànima…. Imagina't que vas a visitar-te al teu metge de capçalera per un herpes agafat en una pràctica sexual inadequada i et manen una crema i 10 Aus María o que et vagis confessar que has pecat de luxúria i t'has ficat al llit amb la teva veïna i et pregunta si has usat profilàctic… Fer servir preservatiu seria més pecat o menys? Segons la medicina menys, però segons l'església més… En fi "A l'església per resar, a la plaça per tractar".

Operació Audiència

Quan va acabar la tercera edició d'Operación triunfo, ningú coneixia el nom del guanyador, el programa estava destinat a desaparèixer, llavors Telecinco acostumada comprar saldos i reflotar-los va dir: “Ens ho quedem, però necessitem reformes.” En comptes de buscar a cantants buscarem espàrrings (que són aquests boxadors amateurs que es posen per a rebre els cops dels superstars). El jurat…necessitem un tio que fiqui canya, que sigui clar, que digui les coses pel seu nom. I un sol concursant amb veu, així les gires ens sortiran més barates. Això va ser per a la quarta edició, però quan crees un monstre sol passar que perds el control sobre ell, sinó que l'hi diguin al Barça amb Ronaldinho (ja posats càrrec contra tots). Doncs el tema ha anat degenerant fins a ficar a joves que no volen ser cantants, amb il·lusió de ser una cosa que no saben ni ells, disposats a aguantar envestides d'un Risto Mejide deslligat que ha perdut el control i que ni ell controla a la seva fera (suposo dominada pels índexs d'audiència), dispara contra el programa, jurat, professors, presentador, mai contra ell doncs això li convertiria en un bufó, en un freaky. I això faria que el programa deixés de ser un negoci rotund, un fast food televisiu a ser un programa humà. Prefereixo als Po Zi, Risitas, Tamara o Yurena o …, Leonardo Dantes, el Dioni, aquests bufons del segle XXI o frikis, que s'exposen ells, es ridiculizan, tot professionalment clar, per a portar-nos un poc de diversió, per a fer-nos oblidar les nostres misèries i d'una forma sana, no llançant ganivets o tallant a la noia a la caixa amb un xerrac. Del circ sempre el millor han estat els pallassos, però en la tele són els domadors…
Wellcome to the Freak Show.....

Cienciologia des de dintre III: La història de Lisa

Molts lectors de FrikiXou han sentit por o senten cert respecte a l'església de la Cienciologia. Des de la bústia de correus habilitat he resumit la majoria d'inquietuds de vosaltres i he procedit a enviar-li un e-mail al Sr. Smith amb una sola pregunta: Si pertanys a la Cienciologia o et fiques amb ells, corres cap
perill? Sr. Smith ha respost això:
Hola XXX (el meu nom), Vaig llegir el post del teu bloc, a mi em va semblar menys misteriosa la nostra cita, simplement era una trucada de treball, torno a demanar-te disculpes. Respecte a la teva pregunta et contaré la història de Lisa McPherson.
Lisa treballava per a un Cienciòleg i pertanyia a la secta o església, duia gastats uns 58.000 US$ i encara no havia aconseguit el seu estat “clear” o clar (FRIKIXOU: clear és net, però ells en català ho han traduït com a clar), que és l'estat d'il·luminat.
Ella era infeliç i en una trucada de telèfon a una amiga li va contar que hi aniria a visitar-la per nadal. La seva amiga per la conversa va interpretar que deixaria la “secta”. En aquests dies va aconseguir el tan merescut estat de clear. Gairebé immediatament després d'aconseguir aquest estat, Lisa es va baixar del seu cotxe nua i va començar a caminar per un carrer de tràfic intens de Clearwater, Florida. Ella va declarar als metges que la van socórrer:
-"Jo desitjava que la gent pensés que estava boja, perquè Jo necessito ajuda"
Els paramèdics la van ingressar a emergències i de seguida van arribar mitja dotzena de Cienciòlegs que controlaven tots els moviments dels metges i a pesar de la recomanació dels metges de deixar-la internada, els cienciòlegs es van dur A Llisa. Van dir que la durien al seu domicili i que si empitjorava l'enviaria de retorn a l'hospital, però no va ser així, la van dur a un centre de la Cienciologia proper. 15 dies després Llisa va ser declarada morta en un Hospital de New Port Richey. Es va iniciar una investigació, però la Cienciologia va convèncer als seus pares perquè incineressin el cadàver i no es va poder fer una segona autòpsia. Des de llavors a tots els membres que desitgin arribar a l'estat de Clear se li fa signar un document (release form) que se li han anomenat “La clàusula de Lisa” en el qual s'exculpa a la Cienciologia de qualsevol dany ocasionat en el transcurs de la seva neteja…
"Jo comprenc que el Recorregut d'Introspecció... inclou estar aïllat de totes les fonts potencials de desequilibri o pertorbació, incloent, però no limitat als membres de la meva família, amics o altres amb qui Jo pogués interactuar normalment. Com a part del "Recorregut d'Introspecció", Jo específicament consenteixo que els membres de la "Església" estiguin amb mi les 24 hores del dia, sota l'adreça del meu Supervisor de Cas". A més, "...el Supervisor de Cas determinarà el període de temps en el qual Jo romandré aïllat..." "Jo a més comprenc això al signar, Jo estic renunciant per a sempre al meu dret a demandar legalment a la "Església"... per qualsevol ferida o dany sofert de qualsevol manera, connectat amb els serveis religiosos de Cienciologia o la seva assistència espiritual".

el frec fa l'afecte?

Fa uns mesos, o potser un any, que vaig veure una notícia en el diari 20minutos sobre un tipus de persones denominats els “CEBOLLETA”. Aquest tipus de gent són de mitjana o tercera edat, de sexe masculí i que aprofiten les multituds per a acostar “la cebolleta” a noies de bon veure o no tant… El diari a més oferia un video de 4 o 5 avis a Les Rambles de Barcelona acostant-se i fregant-se amb noies (algunes massa noies, que fàstic em donen aquests!) sense que aquestes s'adonessin de l'obscè d'aquests frecs. Els últims canvis a la meva vida, el fet de l'augment del preu del gasoli i, com parlava amb el meu amic Kilian, com sembla que no els agrada que agafem el tren de rodalies, he decidit anar al treball amb tren i fins a avui no m'havia fixat, però avui m'he trobat cara a cara amb aquest tipus de persones. El cebolleto s'ha posat en el passadís fent tap al pas de la gent, això ho fem molts sense maldat, però el curiós era que solament s'apartava quan passaven homes, si eren dones o adolescents el cebolleto es quedava petrificat, d'aquesta manera les noies es veien obligades a fregar-se amb ell i aquest fins i tot de vegades usava el seu colze o el seu genoll per a aconseguir major frec. La meva mirada ha hagut de cohibir-li, perquè ha canviat el seu lloc estratègic a un lloc just darrere meu, la mateixa situació però fora del meu camp de visió. I és aquí on he sentit la seva debilitat, normalment qualsevol de nosaltres se sent incomode quan un desconegut comparteix el nostre espai vital, no tenim més remei que compartir-lo per raons òbvies d'espai en el transport metropolità, però ens molesta fer-lo, no obstant això als cebolletas, els encanta compartir-lo fins al punt del frec, però s'incomoden si el que comparteixes és el seu angle de visió. En el fons se senten bruts, però ningú sap de les seves reals intencions, però quan els mires als ulls se senten nus, indefensos.

Cienciologia des de dintre I

Vaig trobar al que anomenaré Sr. Smith en un fòrum a Internet mentre buscava informació sobre l'església la cienciología.
A les tres persones que em van enviar arxius explicant les seves històries i oferint-me enllaços a pàgines sobre el tema, els hi vaig contestar el mateix. A banda d'agrair-los la informació, els vaig preguntar si havien estat dintre o si pertanyien a l'església.
El Sr. Smith va contestar, és un periodista infiltrat a la secta, està preparant un reportatge amb suport audiovisual des de fa més d'un any.

Li vaig dir si podíem quedar en un lloc per a veure'ns i poder parlar.

Sr. Smith: D'acord, quedem a les 18:00 en el Zurich.
FreakyShow: No pot ser un lloc més tranquil?
Sr. S: Podries ser un d'ells, quedant amb tu no guanyo res, si ho faig és perquè em sembla interessant la iniciativa de conscienciació social de la qual em vas parlar.
FreakyShow: Està bé, al Zurich.
Arribo al Zurich a la planta de dalt, trec una llibreta, un bolígraf i poso el meu mp4 en mode enregistrament de veu, no em vull perdre cap detall.
Sr. S.: Hola, encantat –em dona la mà que sembla que me la vol trencar-
FreakyShow: És un plaer, no vaig creure que vindries.
Sr. S: compleixo la meva paraula. Res de grabadores, bolígrafs o llibretes, tot el que parlem hauràs de gravar-te'l al cap i si et dic això no contis, no ho facis o s'acaba l'intercanvi.
F: Tens por o et sents en perill?
S: Tinc por a perdre tot aquest temps de treball, és molt temps i diners invertits, ja et contaré a poc a poc tot, el de la guàrdia secreta i fins a on arriben les ombres dels càrrecs alts. He llegit que tenen morts a les seves esquenes, però jo no he sentit cap tipus de pressió ni m'he sentit amenaçat.
F: He llegit que la captació comença en el carrer.
S: Normalment es posen en la porta de la seu de l'església de la ciutat oferint un test de personalitat gratuït, com la gent ha escoltat tantes històries, desconfien, així que ara ho fan en el carrer Santa Ana (a Barcelona, no s'en altres ciutats), posen un cartell a la porta i amb l'excusa d'una xerrada sobre filosofia o en contra de la psicologia (l'església de la Cienciologia esta en contra de tots els principis psicològics) capten als curiosos, si es paren a llegir el cartell, de seguida apareix una noia o un noi amb les mirades molt expressives i somrients oferint-te el mateix test.
F: Sense cap criteri? vull dir, els hi dóna igual que tipus de persones són?
S: Al contrari de la resta de sectes, la Cienciologia no cerca marginats per a les seves files, prefereixen gent entre 30 i 45 anys aprox. Amb nivell adquisitiu mitjà-alt.
F: Llavors ho tindré malament perquè em captin [riures].
S: Si t'acostes i els preguntes, el primer test t'ho fan. Segurament et sortirà que tens problemes de concentració, de comunicació, de stress i t'oferixen un curs que costa 100€ si durant el curs els has agradat intenten captar-te, si et veuen escèptic o massa interessat et diuen que ja has acabat el curs i que has millorat considerablement en aquest problema que “tenies”.
F: Es cobrixen bé les esquenes, però els primers 100 te'ls treuen sigui com sigui.
S: [riallada] Els primers 100€ i fins a l'ultim que tinguis si et deixes. En Espanya són legals, ja són una església i tenen mala fama per les seves rareses, així que van amb peus de plom.
F: Rareses?
S: La seva “religió” creu que venim dels extraterrestres i que aquests ens governen.
F: Això t'ho han explicat ells? Com s'atreveixen a dir això en l'any 2008, no tenen por que la gent rigui d'ells?
S: Tenen una teoria molt bé explicada, pensa que les seves històries estan sent contades des dels anys 50 quan va començar L. Ron Hubbard amb una cosa que anomenada Dianética, com tècniques d'autoajuda. Durant aquest temps s'ha anat millorant i depurant errors a la història i a més ho avalen milers de famosos que les masses si ho diu un famós pensen que ha de ser cert.
F: Hubbard va ser llavors l'inventor de tot això.
S: [riures] És curiós, però això és exactament el que va passar, Hubbard era escriptor de ciència-ficció, va tenir 4 o 5 intents de crear sectes amb diferents pretextos i en aquesta època si que captaven a marginats.
Sona el mòbil de Sr. Smith, sembla nerviós però creo que no té gens que veure amb la seva investigació.
S: Ho sento, he d'anar-me, quedem altre dia i parlem més extensament o m'envies un e-mail i em vas preguntant el que vulguis.
En aquest moment se m'encén la bombeta.
F: Podria obrir un compte de correu i que la gent que vulgui preguntar alguna cosa ho faci a aquest compte?
S: Em sembla bona idea. Ens veiem un plaer
Faig el gest de cridar al cambrer, però Sr. Smith ja ha pagat en la barra de baix.
Així que he obert aquest compte de correus que si teniu dubtes podeu fer-les arribar al Sr. Smith
cienciologia@freakyshow.es