El vot util

La setmana vinent, el dia 9 de març, arriba el moment més esperat per a tots als que ens agrada la democràcia. És com la final de la Champions League o de la copa d'Europa, però en política.

Usaré el símil del futbol per explicar-me una mica més. Com en la lliga de futbol espanyola, hi ha dos grans equips (partits) en aquest cas és el PP i el PSOE (el PSOE i el PP, per als sensibles), però això no vol dir que no hi hagi més equips.

Un pot ser del Logroñes i ser soci del Logroñes i ningú no li diu gens....

Ja que en aquestes eleccions sembla que no, s'entossudeixen a mostrar-nos a dos partits únics i poderosos i s'han tret de la mànec un qualificatiu: ¡¡¡¡ VOT ÚTIL!!!!

De tant sentir el discurs, jo mateix dubto si és cert o no això del vot útil.

La situació ve donada per un problema de l'educació dels nostres avis, de l'educació a les escoles i del run run del carrer.

Els treballadors o possibles votants d'esquerres, tenen problemes més importants que la preocupació per qui governa o no.

Els joves amb la seva rebel·lia juvenil, passen de la política perquè al final faran el que vulguin.

Així que, voten els ancians que no han de fer cap altra cosa i a més van sofrir les conseqüències de no poder exercir el seu dret al vot. També voten els de classe mitjana-alta i alta, que saben de la importància d'una política favorable i és per això per la qual cosa el PSOE parla dels del vot útil.

El votants de dreta votessin, en canvi els d'esquerra no estan conscienciats...

Vota l'opció política que al t'agradi, vota en més maco, vota a que millor et caigui, vota en que menys malament et caigui, o si no creïs en cap vota en blanc, però vota perquè cap vot no és inútil, perquè no som inútils i perquè tot és política, els col·legis, els ajuts, les inversions d'infraestructures, els ajuts a altres països, els contractes laborals, els acomiadaments|comiats, les jubilacions, el parc del costat de casa teva és polític, el naixement del teu futur fill també és polític...

Eurovisión i la democràcia condicional

Resulta que els organitzadors d'Eurovisión, després del fracàs dels últims certàmens i en resposta a les queixes de falta de transparència en l'elecció dels candidats, han decidit canviar el sistema d'elecció i han obert un compte a MySpace perquè pugui presentar-se qualsevol artista que compleixi els requisits del certamen.
En un principi, tot sembla molt democràtic, el poble (internauta) escolleix qui ens representarà, en aquest "meravellós" OT sense acadèmia...
Els seguidors d'aquest certamen (si, si, té seguidors), que me'ls imagino vestits de Drag Queen asseguts al voltant d'una taula d'una sala de reunions, aquests han posat el crit al cel i han fet un COMUNICAT OFICIAL!!!! Que analitzaré per punts...
Primer diuen que hi ha massa candidats (això és dolent?) i que la gent vota els que es promocionen més...
Sempre serà millor que no votar a ningú i que l'elegit sigui a dit no?
Es queixen que els internautes no tenen criteri musical, suposo que no tot el món (per sort) té el criteri musical dels seguidors d'Eurovisión, recordem els nostres grans representants. Rosa "Europe's living a celebration", Azúcar moreno, beth "dime", les ketchup...
Segons ells és una falta de respecte enviar una cançó burlesca...
Tenint en compte els resultats en els últims certàmens el que es burlesc és continuar enviant artistes a destrossar les seves carreres.
Potser el que necessita aquest certamen és un canvi de look, oblidar als ABBA que fa molt que van guanyar i deixar de ser una festa de "locas".
A més aquest grup que ha demostrat clara ideologia democràtica, diu que si televisió espanyola decideix cancel·lar el sistema obert, ells els recolzen.
Això és com dir, el dia 9 de març són eleccions generals, però si no ens agrada el resultat, ens passarem pel folre els vostres vots i posarem a qui ens roti....

Herois, Perdidos, Prison Break, historia d'Espanya

Es va acabar la vaga de guionistes dels USA i es nota. Crec que la nostra societat en veritat és un treball d'aquests guionistes.
Segons sembla la vaga els ha fet tornar amb més interès al treball, sinó com expliquem tot el que està passant des que van deixar la vaga?
Primer arriba l'AVE a Barcelona en una no-inauguració, amb una posterior no-roda de premsa. En fi el mateix gos amb diferent collaret…
El mateix dia, vam poder assistir a “un meeting” de la Esperanza Aguirre parlant en Català i anunciant que crearà una escola pública en la qual l'ensenyament serà en Català, que a més li posarà el nom de "Presidente Tarradellas". Esperanza Aguirre? Aquesta que des de la televisió local de Madrid fa videos queixant-se de la política lingüística de Catalunya?
En altra parenceria d'originalitat els mateixos guionistes (crec que són els mateixos de Perdidos, que és com estem tots en aquests moments), creen un capítol en el qual Mariano Rajoy és entrevistat en “La Sexta” per Andreu Buenafuente i en el qual diu que la seva política és més socialista que la del PSOE…
Kosovo aconsegueix la seva independència, Fidel Castro deixa el mandat i diu que no es presentarà més…
El Reial Madrid perd contra el Betis, enxampen a Guti petonejant-se amb un home (o era la seva dona? Com són iguals).
No és tot molt estrany? On estaven aquests guionistes?
Ja només falta que Carod Rovira, vagi a sopar a la Zarzuela, que el Rei Juan Carlos I digui: “Jo, sóc Joan Carles Primer aquí i a la xina popular” (Com Carlos I d'Espanya i V d'Alemanya) i que trobin una solució per als problemes reals….
Em temo que per a això necessiten als guionistes d'Expedient X.

Rialles per Carnaval, ploralles per Tot Sants

Des de FrikiXou no ens cansem d'advertir de les possibles conseqüències que poden portar el no invertir en I+D (investigació i desenvolupament).
Estem sortint d'una època en la qual la inversió segura de capital (segura, no millor) era el "totxo".

Els grans capitalistes espanyols i catalans optaven per invertir els seus diners en el negoci que els donava ràpidament beneficis.
Els pisos, cases, terrenys, etc... Es venien abans d'estar acabats, els diners de la inversió es multiplicaven per dos en pocs mesos i res no semblava frenar això....
Però com sol passar en les millors famílies, el paradís s'ha acabat, els joves han optat pel lloguer a causa de les fortes pujades d'euribor, les dificultats per aconseguir hipoteques excessives i als ajuts dels lloguers (que ha estat mes una cortina de fum que una ajuda, com vam advertir des de FrikiXou en el seu moment).

La situació actual és, que com el que desperta d'un somni, ens trobem amb un país que no ha fet els deures. No s'ha invertit en I+D i per tant no tenim productes competitius per exportar, les empreses es veuen obligades a baixar els preus per poder vendre nostres obsolets productes i el marge per a noves inversions és molt poc, per la qual cosa també es veuen obligats a pagar sous més baixos als nostres llicenciats i a enginyers.
Els nostres llicenciats i enginyers que també són humans, mengen i paguen hipoteca, es veuen obligats a buscar empreses que paguin la seva vàlua. Per la qual cosa se'n van a l'estranger a treballar per a la competència.

El peix que es mossega la cua (el llucet) i aquí no passa gens, tot això no és important. A qui li importa que estiguem perdent nivell adquisitiu, que els nostres sous siguin ridículs, que el 75% dels sous estiguin destinats a l'habitatge?
Si el més important és si el català ataca el castellà, si es poden casar o no els homosexuals...
Es passen la vida discutint ximpleries i els temes importants són els mateixos de sempre...

Ha ressuscitat Franco?

Com deia ahir el Gran Wyoming en el seu programa "L'Intermedi": "Ha ressuscitat Franco i no ens hem assabentat?".
I el fet és que aquestes últimes setmanes sembla que Espanya ha tornat a l'època de la dictadura.
Primer comencen els del PP amb el tema de la llengua catalana, que s'han entestat en que el català està amenaçant al castellà...
Després el partit presidit per Mariano Rajoy escull com el numero dos del partit a Manuel Pizarro, un home que durant l'OPA a GasNatural va dir que abans alemanya que catalana (així, així, donant suport a l'estat).
Avancen les setmanes i continuem veient que aquest partit lluny de moderar-se tendeix a l'extrema dreta.
Apareixen els de la Conferència Episcopal (com si d'una missa de l'època de la dictadura es tractés) dient alguna cosa així com que no s'ha de votar un partit que doni suport els matrimonis homosexuals, que tinguin una llei de l'avort o que negociïn amb terroristes i que cal fomentar la unitat d'Espanya, només li va faltar dir: "y derramar si fuese preciso hasta la última gota de nuestra sangre, ¡Viva España!".
No queda aquí el flashback, perquè resulta que s'organitzen manifestacions a favor de la família tradicional!!!, com si cadascú no pogués tenir la família que li plagui. Ningú no entrarà a casa meva a dir-me com ha de ser la meva família i clar està no em ficaré a casa de ningú a dir com han d'educar els seus fills.
El tema no és defensar la família tradicional, sinó que el que ells demanen és imposar aquesta forma de família (el papa, la mama, fillet, filleta, gos i caseta de gos) que no dic que estigui malament, però que cadascú tingui la família que vulgui, que som al segle XXI.
Si hagués ressuscitat Franco ho haurien dit en els mitjans no? O és que ja els han censurat tots?