Tots els que tenen fills no són pares

La idea original del blog era crear alguna cosa que aconseguís que la gent faci les coses bé o almenys el que moralment està bé (no políticament i sempre des del meu punt de vista).
Lluny d'opcions polítiques, religioses o socials, aconseguir que el món es doni compte que no anem per bon camí.....
La idea era aconseguir que ens n'adonem que l'important en el món és el sentiment i des d'això la resta ve sol, fer que des de la nostra petita parcel·la, el món (o almenys el que ens envolta) sigui un lloc millor per viure.
Sembla ser que amb un simple blog i fent les coses bé no n'hi ha prou i hi ha dies que m'agradaria aplicar el dent per dent. Cosa en el què mai no he cregut (sóc així d'il·lús), sempre vaig pensar que si nosaltres fem les coses bé, al final els que no ho fan veuran que aquest és el camí i sempre vaig rebutjar l'aplicar violència a la violència.
Però es fa de dia i sento a la ràdio que hi ha 7300 denúncies de maltractaments a menors a Catalunya i que un bebè de 9 mesos ha mort a causa "suposadament" de maltractaments.....
Bebès indefensos, que no parlen, no deuen diners, no diuen mentides, no es defensen, l'únic dolent que han fet ha estat tenir la mala sort de néixer amb uns "pares" que no es mereixen aquesta denominació.
Hi ha una cosa més fastigosa i bruta que maltractar a un bebè?
Ni tan sols als guionistes de pel·lícules, quan escriuen el paper d'un fill de p ** a, se'ls acut aquesta atrocitat de falta de sentiments...
No anem bé, aquest món no va bé i el pitjor, començo a sospitar que un blog no serà suficient i molt menys esperar que un Déu ho arregli...

Com a la pel·lícula "La platja" de Leonardo DiCaprio de vegades és millor deixar que la justícia faci el seu treball i intentar no pensar en això.
Així que us he preparat alguna cosa (amb missatge subliminar clar, a qui ho descobreixi li donaré un *gallifante...)

TROÇ QUE ES POT SALTAR
De petit tenia por als mims, me'ls imaginava morint sense poder cridar (coses de nens)...
I en un dels meus viatges a London (que cursi ha quedat això) vaig descobrir un mim que em va fer perdre la por. Dave (o David) Armand.
En una altra època i gràcies a una empresa on treballava, vaig poder assistir a un concert per a unes 200 persones (sí, molt poqueta gent) a la sala bikini d'una cantant que començava, ella és Natalie Imbruglia. Als 6 mesos més o menys va treure el seu Torn i es va fer l'estrella que avui en dia és...
Casualitats de la vida: buscant per la xarxa he trobat una actuació conjunta que m'ha fet saltar les llàgrimes d'emoció i ha aconseguit de calmar les flames enceses per l'atroç noticia dels bebès maltractats (ja m'he escalfat novament)...
Us el deixo perquè pugueu gaudir també vosaltres.

El cànon i la mare que el va parir

Com acostuma a passar al món, la societat avança més ràpid que la llei (d'això dóna bon compte la meva nòvia en el seu blog, fes clic: aquí).

Així que de sobte, un dia el món es va trobar amb el problema que Internet serveix per molt més que veure porno...

Com els preus dels cinemes i els CD 's eren tan abusius, la gent va descobrir que es podia compartir música i pel·lícules a la xarxa global.

Sempre hem compartit música, recordo quan entre 3 amics ens varem comprar el disc de Ramoncín i ens els vam gravar en 3 cintes que anàvem regravant altres quan aquestes perdien qualitat (dret a la còpia privada que li diuen).

Aleshores com és el problema? El problema és que hi ha gent, que ha decidit de dedicar-se ha fer còpies per a tots i vendre-les a baix preu (Top-manta).

Els de les societats d'autors, en baixar els seus ingressos van anar al govern i li van dir això ; ho heu de frenar, perquè nosaltres mengem d'això.

El govern va pensar:

- Atacar aquestes màfies és molt costós, porta temps i els autors tenen aquest lleig costum de menjar cada dia.

- Tallar amb les xarxes P2P (emule, bitorrent, azureus, kazaa, ares, etc....) com han fet alguns països, potser faci que se 'm llancin damunt les companyies telefòniques (que tenen més poder que els autors) i viuen bàsicament de que la gent es descarregui] coses, sinó perquè voldries 20 mb de velocitat?

Aleshores els va dir: "Posarem un cànon als fabricants d'aquests suports i el que es recapti anirà cap a vosaltres".

El fabricant va pensar: "Ja, jo pujo el preu del suport i ja hi és".

I nosaltres els pobres usuaris ens trobem amb aquests casos.

- Paguem un cànon per un suport que potser no sigui per fer res il·legal, per exemple posar les meves fotografies.

- Posem el cas que em descarrego un CD d'Internet, però dels anomenats copyleft (que no estan registrats a la SGAE) i el vull posar en un suport.

- Utilitzo el iTunes per comprar cançons i pago els meus drets d'autor (doble?).

- Sóc autor i gravo la meva maqueta en un suport.

I el millor de tot, això és la bomba:

- Tinc un equip reproductor del que sigui i ho faig tot legal, alquilo DVD's, poso CD 's originals o veig els vídeos de les meves vacances, pago el CÀNON per fer les coses bé també!!!!

- És més, sóc un pirata (no ho sóc) i em gravo un CD, pago cànon pel CD i el vull reproduir, pago novament cànon per reproduir- lo a l'equip.

- Continuem pensat que sóc un pirata, [em baixo | m'abaixo | em descarrego] un CD de... Britney Spears, pago cànon per un autor que no és de la SGAE.

- Això és el final definitiu, tinc un autocar i em ve de sèrie amb una televisió i un reproductor de DVD (pago cànon pel reproductor de DVD), doncs si vull tenir- lo a l'autocar he de pagar cànon de 1197 €, només per tenir-lo, encara que sigui per posar vídeos promocionals dels viatges que fem.....

On està la presumpció d'innocència? Tots els que comprem suports verges som pirates?

Tots els que compren ganivets jamoneros, els fiquen a la presó per homicidi?

Pagarem cànon pels folis? Em podria copiar llibres sencers...

Per alegrar el dia podem escoltar aquest gran èxit dels The Beatles "Good Day Sunshine"

Economia ecològica

Aquesta entrada sembla que serà dura...
A veure per on començo i que no ens entri son...
Resulta que de sobte són de moda les energies ecològiques. No totes les energies ecològiques, ja he parlat en el seu moment del motor d'aire comprimit amb contaminació 0 de l'empresa MDI (d'altres empreses que han desenvolupat aquest tipus de motor han intentat, d'una manera poc respectuosa, que FreakyShow Blog no parli de MDI).
Es veia venir, que tanta xerrada d'Al Gore tenia alguna missió, doncs bé aquí tenim l'inici de la guerra.
El petroli és un carburant, que està en gran part controlat per països "no amics" d'EUA. Així que, el millor és crear noves energies per treure'ls aquest poder, aleshores apareixen les energies "ecològiques".
Aquest canvi de mentalitat ha fet efecte a les borses mundials i ara surt més rendible comprar accions d'empreses ecològiques, que invertir en petroli...
Com el biodièsel es fabrica amb blat de moro, això ha fet que molt agricultors prefereixin vendre el blat de moro a empreses energètiques, creant el que s'ha anomenat efecte "tortilla" (tortilla no truita de patates, sinó la tortilla mexicana de blat de moro).
Com costa més aconseguir blat de moro per a consum alimentari, puja el preu del blat de moro i com conseqüència, el que ha succeït al 2007 puja la inflació i perdem poder adquisitiu...
La cursa per salvar el món no només afecta les butxaques dels europeus en aquest sentit, les lleis restrictives existents sobre medi ambient fa que moltes empreses estrangeres decideixin de produir en ciutats on no es posen aquests impediments i que moltes empreses autòctones decideixin d'anar-se'n fos de les nostres fronteres. Si a aquest fet li afegim les noves taxes com el cànon (d'això parlaré demà), i la futura llei que obligarà als comerços a cobrar 1 €!!!! per una bossa de plàstic (fent clic sobre "bossa de plàstic", podeu llegir un article extens sobre la guerra a les bosses de plàstic a www.notas.com.es), obtenim que els espanyols són en desavantatge amb la resta d'habitants de la unió europea (molt més del que estaven)...
REFLEXIÓ
És clar que el camí de conservar el medi ambient és el bo, però també hem pogut observar que si som els únics perdem en competitivitat i que potser les energies alternatives que han escollit no siguin les més adequades per fer aquest canvi de mentalitat.....
Per a quan premiar comportaments positius? .

Sexe, mentides i vídeos del YouTube

"Benvinguts a Gran Hermano, un estudi sociològic". Així més o menys ens presentava Mercedes Milà el primer Gran Hermano. Un conegut meu, universitari de professió i okupa de vocació, em va dir: "comencen per aixó a la televisió i al final ens posaran una càmara al cul" (perdó per dir televisió). (Intentaré no allargar-me massa que em queden unes entradotes infumables).
Avui la Generalitat anuncia que a finals del 1010 Catalunya comptarà amb 196 radars a les carreteres (105 més dels que hi ha avui dia). Tenim càmares als Ferrocarrils Catalans, al Metro, als carrers, als caixers, als semàfors i fins i tot als mòbils.
La veritat és que si féssim bon ús d'aquests artilugis, ens aportariesn seguretat, però com desgraciadament passa en aquest país el que funciona és el morb.
Així que igual que en el primer Gran Hermano, que prometia ser un estudi sociològic, al final el que busca la gent és veure qui fa "edredoning"(1).
La societat va començar amb els mòbils i el seu propi GH, que si mira quines festes em dono, que si mira quin concert més guay i la cosa comença a degenerar a veure qui té una vida més apassionant, que si mira a qui vaig enxampar l'altre dia a la platja, que si mira quin/a tio/a m'he tirat, que si mira quina ostia s'ha donat el "Pepe"...
I en quin punt estem? Doncs en el que han aparegut els que denominaré "caçadors de vídeos", fan el que sigui per aconseguir un vídeo que la gent miri al YouTube..
Això és el que han aconseguit les televisions amb el seu tot per la audiència, els nostres joves fan el que sigui per tenir audiència sense respectar ni la dignitat, ni la intimitat.
I a les proves em remeto Sr. Jutje, 5 joves d'entre 18 i 22 anys (que tenen pèls als...) rapen el cap i les celles a un disminuit psíquic i ho graven amb el mòbil, l'agafen amb força, li donen cops a les mans, li fan talls a causa del forcejament...(sense paraules).
O la notícia que va saltar a la llum del pobre jugador del València fent-se l'amor propi (practicant el noble art de l'onanisme). Com els meus principis m'ho prohibeixen, no poso l'enllaç a aquest vídeo, només dir als desitjossos/es de veure'l que el podeu trobar a subiteya.com.
Altres mostres de la potència d'aqueste vídeos capturats són el famós vídeo "niñato del metro de Valencia" que s'ha d'amagar per la repercusió que ha tingut un enfrontament amb una persona gran o el del famós "Pagafantas" que es va grabar borratxo amb una amiga igual de borratxa que ell i mig despullada, ella se l'insinuava i com no va fer res, se li va posar el sobrenom i se'l assetja per tota la xarxa...
En fi benvinguts a Gran Hermano un estudi sociològic.

(1) Edredoning: aquelles escenes en les que dos joves es cobreixen completament amb l'edredó, a les fosques al llit, per tenir alguna intimitat i parlar xiuxiuejant per sota el volum captable pels micròfons