el frec fa l'afecte?

Fa uns mesos, o potser un any, que vaig veure una notícia en el diari 20minutos sobre un tipus de persones denominats els “CEBOLLETA”. Aquest tipus de gent són de mitjana o tercera edat, de sexe masculí i que aprofiten les multituds per a acostar “la cebolleta” a noies de bon veure o no tant… El diari a més oferia un video de 4 o 5 avis a Les Rambles de Barcelona acostant-se i fregant-se amb noies (algunes massa noies, que fàstic em donen aquests!) sense que aquestes s'adonessin de l'obscè d'aquests frecs. Els últims canvis a la meva vida, el fet de l'augment del preu del gasoli i, com parlava amb el meu amic Kilian, com sembla que no els agrada que agafem el tren de rodalies, he decidit anar al treball amb tren i fins a avui no m'havia fixat, però avui m'he trobat cara a cara amb aquest tipus de persones. El cebolleto s'ha posat en el passadís fent tap al pas de la gent, això ho fem molts sense maldat, però el curiós era que solament s'apartava quan passaven homes, si eren dones o adolescents el cebolleto es quedava petrificat, d'aquesta manera les noies es veien obligades a fregar-se amb ell i aquest fins i tot de vegades usava el seu colze o el seu genoll per a aconseguir major frec. La meva mirada ha hagut de cohibir-li, perquè ha canviat el seu lloc estratègic a un lloc just darrere meu, la mateixa situació però fora del meu camp de visió. I és aquí on he sentit la seva debilitat, normalment qualsevol de nosaltres se sent incomode quan un desconegut comparteix el nostre espai vital, no tenim més remei que compartir-lo per raons òbvies d'espai en el transport metropolità, però ens molesta fer-lo, no obstant això als cebolletas, els encanta compartir-lo fins al punt del frec, però s'incomoden si el que comparteixes és el seu angle de visió. En el fons se senten bruts, però ningú sap de les seves reals intencions, però quan els mires als ulls se senten nus, indefensos.