futbol club fallida

Si abans ho dic, abans he de fer una entrada parlant de futbol…

El Barça va quedar eliminat de la Champions League, això no seria un detall amb massa importància a no ser perquè s'havien jugat tot a aquesta carta.

El segon any que el FC Barcelona es queda sense títols (encara que jo els posaria un: “Aquesta casa és una ruïna”).

I no solament és el ridícul a la lliga, l'eliminació de la copa d'Europa i el Rei, no és solament les constants notícies de les festes dels jugadors (que les hi mereixen si fan bé el seu treball), no és solament les absències de Márquez per a veure a la seva núvia supermodelo, no és solament el pasotisme de Ronaldinho dintre i fora del camp, no és solament el motor gripat de Deco, no és només que Henri ha estat el petard que ha sortit “llufa” , no és només que Eto’o ha baixat 4 o 5 marxes, no són solament les cantades de Zambrotta, ni els discursos atacant a els periodistes de Joan Laporta.

No és tot això el que importa, és el conjunt de tot, és la desídia del club sencer, és aquesta forma de fer les coses, en pla no passa res, som els millors això ho remuntem.

Aquesta forma de creure's déus, aquests sous desorbitats i la falta total de compromís, solament se'ls exigeix entrenar cada dia i jugar al 160% 90 minuts a la setmana, 180 minuts si tenen dos partits.

I el pitjor de tot és aquest núvol de seguidors, plorant i cridant-los que són uns ganduls, el pitjor és que la majoria d'ells paguen el que no tenen per a seguir a aquesta colla de desagraïts que no els importa el club, ni tampoc el seu treball.

I damunt li han de fer el passadís al Real Madrid i Deco i Eto’o diuen que no l'hi faran, jo faria estar a tots allí, a Joan Laporta, Ronaldinho, etc., etc...

Aplaudint al campió de lliga que no ha estat el millor, sinó el menys dolent…