Ibuprofé i 3 pares nostres

Estic últimament parlant molt de religió, primer em va donar per la política i ara això, ja solament em falta ficar-me amb el futbol i tindré el titol mundial de campió de “CAMISES DE 11 VARES”. Bé la notícia que ha deslligat el meu afany ególatra de fer-me escoltar o llegir, és la que va saltar a la llum des de la cadena SER i en la qual es deia que els capellans no nomès visitaven als malalts, sinó que a més participaven en el comitè d'ètica dels hospitals des del dia 2 de gener per un acord signat pel conseller de Sanitat Juan José Güemes i el bisbe auxiliar de Madrid Fidel Herráez Vegas. Lluny de discutir si l'església té o no dret a ficar-se en qüestions mèdiques i tenin clar, que les conclusions del comitè no són vinculants. La meva pregunta és: Si participa l'església catòlica en aquest comitè, Per què no participen altres representants d'altres esglésies? I ja posat a decidir sobre l'ètica de la mort, vida, tractament,… depenent del col·lectiu al que et sents identificat, si jo vull morir com un bon informàtic o si fos paleta i volgués morir o viure seguint rigorosament els ensenyaments morals i ètics del col·lectiu de la construcció, Per què no tinc dret que hagi un membre del col·lectiu informàtic en el comitè? I si sóc budista, per que ha de decidir un capellà catòlic sobre la moralitat del meu tractament? Exigeixo com a mínim un membre de cada col·lectiu en aquest comitè, es podrien reunir en algun camp de futbol i votar a mà alçada la decisió de fer-li una transfusió de sang o no al pacient. O si una dona que ha estat violada té dret a l'avortament…. I és que al final el millor és que qui ens guareixi el cos no sigui el mateix que el que ens guareixi l'ànima…. Imagina't que vas a visitar-te al teu metge de capçalera per un herpes agafat en una pràctica sexual inadequada i et manen una crema i 10 Aus María o que et vagis confessar que has pecat de luxúria i t'has ficat al llit amb la teva veïna i et pregunta si has usat profilàctic… Fer servir preservatiu seria més pecat o menys? Segons la medicina menys, però segons l'església més… En fi "A l'església per resar, a la plaça per tractar".

Operació Audiència

Quan va acabar la tercera edició d'Operación triunfo, ningú coneixia el nom del guanyador, el programa estava destinat a desaparèixer, llavors Telecinco acostumada comprar saldos i reflotar-los va dir: “Ens ho quedem, però necessitem reformes.” En comptes de buscar a cantants buscarem espàrrings (que són aquests boxadors amateurs que es posen per a rebre els cops dels superstars). El jurat…necessitem un tio que fiqui canya, que sigui clar, que digui les coses pel seu nom. I un sol concursant amb veu, així les gires ens sortiran més barates. Això va ser per a la quarta edició, però quan crees un monstre sol passar que perds el control sobre ell, sinó que l'hi diguin al Barça amb Ronaldinho (ja posats càrrec contra tots). Doncs el tema ha anat degenerant fins a ficar a joves que no volen ser cantants, amb il·lusió de ser una cosa que no saben ni ells, disposats a aguantar envestides d'un Risto Mejide deslligat que ha perdut el control i que ni ell controla a la seva fera (suposo dominada pels índexs d'audiència), dispara contra el programa, jurat, professors, presentador, mai contra ell doncs això li convertiria en un bufó, en un freaky. I això faria que el programa deixés de ser un negoci rotund, un fast food televisiu a ser un programa humà. Prefereixo als Po Zi, Risitas, Tamara o Yurena o …, Leonardo Dantes, el Dioni, aquests bufons del segle XXI o frikis, que s'exposen ells, es ridiculizan, tot professionalment clar, per a portar-nos un poc de diversió, per a fer-nos oblidar les nostres misèries i d'una forma sana, no llançant ganivets o tallant a la noia a la caixa amb un xerrac. Del circ sempre el millor han estat els pallassos, però en la tele són els domadors…
Wellcome to the Freak Show.....